1. |
Això ja està
03:17
|
|
||
|
Això ja està!
Sembla que això ja està!
Quina il·lusió! Quina alegria!
S'ha acabat mirar enrere
Ara només mirar endavant
Vinga va!
Tornem-nos a abraçar!
Ballem com mai
Tornem a viure
S'ha acabat mirar enrere
Ara només mirar endavant
Que ara ens espera la primavera
i el tornar a despertar i florir com mai
Vinga!
Que el millor encara ha d’arribar
Que si ho fem junts serà més gran
Que les tristors ens han fet créixer
Que els ho devem als que han marxat
però sobretot als que vindran
Endavant!
|
||||
2. |
En positiu millor
03:17
|
|
||
|
Ser sarcàstic és molt guai
Criticar-ho tot d'entrada
et fa semblar interessant
Però a la llarga fas molt pal
i a més desprens tristor
i una inseguretat brutal
I si parem de criticar
d'envejar i rondinar
que comença a fer-se molt pesat
És molt més interessant
Construir i proposar
arremanguem-nos i sumem, si us plau
Tots hi hem caigut mil cops
Però un atrau allò que sembra,
així que en positiu millor
I a més, és un acte exponencial
I és molt més valenta
i revolucionaria la bondat
Va, parem de criticar
d'envejar i rondinar
que comença a fer-se molt pesat
És molt més interessant
Construir i proposar
arremanguem-nos i sumem, si us plau
|
||||
3. |
Aquest cop sí
01:54
|
|
||
|
Trobar-te a tu
i poc a poc
anar quedant
i 'nar veient
que ens ve de gust
que en volem més
i al cap d'un temps
fer-ho oficial
Sumar els amics
cuidar-nos molt
camí plegats
mirar endavant
fer un viatget
i divagar
i trobar un lloc
on viure junts
i follar molt
i menjar bé
i riure molt
passar-ho bé
i potser fills
i potser néts
però lo important
és que ens tindrem
Aquest cop sí!
|
||||
4. |
Cançó ansiolítica #9
03:49
|
|
||
|
Quan ja ha caigut la nit
i ja sou dins el llit
i baixo a caminar carrers
amb aquella playlist
La que em permet espai
per divagar i pensar
i em poso a fer repàs del dia
i del que tinc demà
Però sempre em passa igual
i al cap de pocs carrers
em trobo fent volar coloms
i idees de bomber
I ja em veus caminant
Mirant a l'infinit
i amb una pau tan dolça
que només la trobo així
Tocar de peus a terra està sobrevalorat
i portar una vida normal, també
Tocar de peus a terra està sobrevalorat
i portar una vida normal, també
Quan ja ha caigut la nit
i ja sou dins el llit
i baixo a caminar carrers mirant a l'infinit
|
||||
5. |
Tu deixa't portar
02:44
|
|
||
|
Resulta que l'esperança
no era lo últim que es perd
Ja fa temps que l'ha perduda
però l'alegria li segueix
Sap que ja arriba el col·lapse
Sap que no hi haurà futur
però ha vist que la vida és ara
i flota i es deixa endur
I em diu: “Tu deixa’t portar”
I em diu:
“Tants anys fent cas al que deien
Sacrificant el present
Pensant que valdria la pena
per quan un dia fos vell”
Diu que ja ha caigut l'encanteri
el futur està sobrevalorat
I que l'angoixa el desesperi
és l'únic que s'ha guanyat
Així que em diu: “Tu deixa’t portar”
|
||||
6. |
Berenar sopar
04:15
|
|
||
|
Tot és una llar de foc
s'ofega i s'apaga
si hi poses massa troncs
però si deixes espai
i una miqueta d'aire
tot s'anima i ja no es mor
Estols d’ocells ballant en coreografia
sobre el cel de l'Empordà
i mentrestant
jo aquí buscant una persona ‘amoblada’
per entrar-hi a viure ja
Es veu que han descobert
que el trosset de cervell
que s’utilitza quan tens por
és també el de cantar
Qui canta els mals espanta
Era certa la cançó
Diuen que sempre és millor
un "te'n recordes?" que un "t'imagines?"
Però no estic d'acord
perquè hi ha coses
que només poden imaginar-se
i m'agraden molt
Se me n'ha anat de les mans
Tinc el pis ple de plantes
Podríem fer un berenar sopar
I no oblidis recordar
Cota de neu 750 metres i baixant
I aquell moment que estàs plorant
i algú t'anima i et fa riure mola tant
Riure plorant
I que el més oposat de fer les coses bé
no era fer-les malament
Era no fer-les
Era no fer-les mai
Si ho mires des de lluny
tot sembla més perfecte
i quan t'acostes perd glamur
Però és que tan guai ha sigut
que ja només l’Alzheimer
‘borrarà el dia d'avui
|
||||
7. |
Llevar-nos cada matí
02:34
|
|
||
|
Coneixem molta gent
Tot el dia rodejats
Però qui no s'ha sentit molt sol
estant acompanyat?
I veient com està el món
i el clima col·lapsant
Qui no nota a l'estómac
una mica d'ansietat?
Expectatives grans
i tota la pressió
Qui en algun moment
no s'ha sentit un impostor?
I com que tot és incert
ja res no dura gens
Amor, feina o pis
de per vida això ja no existeix
La sobreexposició
I estímuls tot arreu
Qui no ha volgut apagar
i marxar a viure al Pirineu?
Està sobrevalorat
tenir opinió de tot
Els putus tertulians
són el pitjor que hi ha a aquest món
Rient diuen que som
de vidre i cotó fluix
Qui no ha sentit l'impuls
de fotre'ls un gran cop de puny?
I enmig d'aquest merder
intentem descobrir
motius per seguir volent
llevar-nos cada matí
|
||||
8. |
Ciutadella
03:02
|
|
||
|
Fent el mort somrient a Son Saura
Me n'adono de la gran sort que tinc
I que estic envoltat de gent maca
Que bonic, finalment, dir: sóc feliç
Ciutadella m’acull i és casa
M’imagino venint a viure aquí
Poc a poc, amb paciència i disfrutant
Que triomfar està molt sobrevalorat
i que del joc la millor part és jugar
que quan guanyes és que ja s'ha acabat
Ciutadella m’acull i és casa
M’imagino acabar aquí fent-me gran
Fent el mort somrient sense pensar en res
en l’aigua més cristal·lina que existeix
Tot l'hivern recordant aquest blau tan verd
i aquest sol que pel mar desapareix
|
||||
9. |
|
|||
|
Allò que creus o allò que fas?
On vols anar o cap a on vas?
Allò que cal o allò que vius?
Allò que sents o allò que rius?
El més difícil que he fet mai
és renunciar a tu
Perquè en el fons és acceptar
que s'ha acabat del tot la joventut
Tot el que vols o bé el que tens?
L'idealitzat o allò present?
La intuïció o el que és segur?
El que et convé o allò que et surt?
El més difícil que he fet mai
és renunciar a tu
Perquè en el fons és acceptar
que s'ha acabat del tot la joventut
|
||||
10. |
Aquest any i mig
02:47
|
|
||
|
No et podré agrair prou
aquest any i mig
Un amor pandèmic
que ara acaba aquí
Quants records que queden
i com hem florit
Que mentre el món queia
dins era bonic
No et podré agrair prou
aquest any i mig
|
||||
11. |
Endavant
04:28
|
|
||
|
Això és un cant a l'hedonisme
El primer ball postcovid
i l'últim ball precol·lapse
Si els teus principis són
tan i tan estrictes
que s'acaben convertint
en tristos finals
quina gràcia té
I si deixem de competir
i de ser sempre productius
i si deixem de venerar
l'èxit i el voler triomfar
I si després de tot plegat
veus que encara no ho has trobat
no et rendeixis, ves provant
Tu segueix-ho intentant
I endavant!
|
||||
If you like PAU VALLVÉ, you may also like:
Walk Thru Me
by The Folk Implosion
Lou Barlow & John Davis return as Folk Implosion, with 10 more songs that are sweetly tuneful.
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 16, 2024
go to album
How Will I Live Without a Body?
by LOMA
An earthy yet somewhat chilly record about life, death, and reconnection, the latest from LOMA experiments with a turn towards the gloomy.
go to album
Within/Without
by Houses of Heaven
If you've been craving something dark and gritty yet stylish and dancefloor-ready, this hard-edged industrial synth opus might fit the bill.
go to album
The London band's new album is a vibrant postcard from southern Italy, boosted by brass, strings, and pizzica percussion from local players.
go to album
Terns in Idle
by Rain Recordings
This collaborative project offers a fresh twist on classic indie sounds of the early 2000s with hooky choruses and quirky instrumentation
go to album
The Los Angeles shoegaze group strike a balance between propulsive noise and delicately crystalline sounds on their latest.
go to album
